VIQUIPÈDIA: CB Pardinyes

NOM D’USUARI: elbubi

NOM DEL COMPONENT: Jordi Giné

ENLLAÇ VIQUIPÈDIA del CB PARDINYES

DARRERA MODIFICACIÓ abans d’entregar-lo (s’anirà actualitzant): 23.54, 3 de maig de 2013

CODI:

{{FVA|data=maig de 2013}}
{{Equip de bàsquet |
| nom = CB Pardinyes|
imatge = Logotip CB Pardinyes.jpg
| nom complet = Club Bàsquet Pardinyes|
| any de fundació = [[1966]]|
| pavelló = Pavelló Municipal de Pardinyes<br /> [[Lleida]], [[Catalunya]] |
| capacitat = 500
| president ={{bandera|Catalunya}} Jordi Mauri
| entrenador = {{bandera|Aragó}} Jorge Serna
| lliga = [[Copa Catalunya de bàsquet masculina]]
| temporada = 2012-2013
| classificació = ”’1r”’
| web oficial = [http://www.cbpardinyes.com/ http://www.cbpardinyes.com]|
pattern_la1=|pattern_b1=|pattern_s1=|
body1=FFFF00|shorts1=FFFF00|
}}

”’Club Bàsquet Pardinyes”’ és un club de bàsquet situat a un barri de [[Lleida]] anomenat [[Pardinyes]] que ha crescut a la vora  de la vía del tren. Els treballadors de la [[RENFE]] organitzaven partits entre ells a les instal·lacions de la companyia, i distingien els equips entre els que jugaven de groc i els que ho feien de negre (segurament els encarregats del carbó). Així van néixer els colors del club Bàsquet Pardinyes.

==Història<ref>[http://www.cbpardinyes.com/ ”Història a la pàgina web del CB Pardinyes”]. Club Bàsquet Pardinyes, 2013.</ref>==
====Els primers anys====
Fa 45 anys que una nena de 12 anys, en una pista de terra propera a la carretera de Corbins, va fer botar una pilota de drap i la va encistellar. Aquesta acció històrica és la imatge representativa de l’engegada del CB Pardinyes la temporada [[1966]]-[[1967]], amb un equip infantil femení entrenat per Manuel Maroto i Vicenç, qui fou l’impulsor incansable del bàsquet al barri de Pardinyes, a l’extrem nord-est de la capital del [[Segre]], darrera l’estació de trens, fet aquest gens gratuït, ja que foren els treballadors ferroviaris els qui varen inspirar els colors de l’entitat a semblança de les travesses que instal·laven, les populars franges grogues i negres. L’equip de noies de Manuel Maroto va seguir un periple basat en un entusiasme i convenciment a prova de tot, essent l’ensenya de l’entitat, anant complint anys i competint com a Cadets i Júniors i permetent que altres noies més joves seguissin els seus passos. Però la precarietat de recursos i noves incorporacions d’aquells temps va fer que al [[1974]] es llencés la tovallola i s’entrés en un període difícil, de letargia, que va veure la llum al [[1978]] de la mà de Daniel Garcia, professor del col·legi de Pardinyes i directiu del club de futbol, el CF Pardinyes, on organitzà la Secció de Basquetbol. L’objectiu fou clar, donar més oportunitats de practicar esport al jovent i els infants del barri, i a través de l’esport tenir cura d’un creixement amb més formació i més valors.

====1980-2012====
A inicis dels 80 en Daniel Garcia amb Enric Roselló són els homes forts de l’entitat, la qual en pocs anys es va consolidant establint-se la secció masculina i la secció femenina, amb Enric Roselló I Alfred Badia al front de cadascuna d’elles, respectivament. Tenacitat, convenciment, entusiasme, pedagogia i difusió, fan que el Sènior femení, el ”Pardinyes Zona Alta” entrenat per Alfred Badia, es proclami campió de Primera catalana i amb això semblava que s’entraria en una època de creixement però un daltabaix important talla les aspiracions. Una grau malaltia d’Enric Roselló, aleshores Director Tècnic, atura l’evolució i els plantejaments de progrés i s’arriba a la quasi desaparició. Però enfront les adversitats la gent de la casa va donar un cop de pit: Roberto Mesalles, Josep M. Castarlenas, Ermengol Tolsa i Badia, Jaume Gomis, Pere Nogués, Ivan Mayoral com a més destacats, varen donar estabilitat i normalitat en la tasca diària, aconseguint la supervivència de l’entitat fins l’any [[2000]] i l’engegada definitiva, acompanyats i sustentats de forma important per la Comissió d’Esports de l’[http://www.orvepard.org/veins/ Associació de Veïns del barri]. [[Pardinyes]] feia sentir la seva veu i la seva força. Tots plegats tenen molt clara la funció i els objectius del club de bàsquet del bari: fomentar i promocionar el basquetbol amb atenció primordial a les categories de formació, de forma que jugant i divertint-se s’aconsegueix formar persones, cultivant l’esforç solidari, l’amistat i el compromís.<br>En la temporada [[2011]]-[[2012]], es van  celebrar els 45 anys de l’entitat, amb Ramona Cuenca de Presidenta, Rafa Santiago de Tresorer i Guillermo Mesalles com a Director Tècnic, al front d’un ampli ventall d’entrenadors, s’està vivint l’època més dolça de l’entitat, que s’ha consolidat ja fermament en el bàsquet lleidatà, en la ciutat de [[Lleida]] i en el seu barri de [[Pardinyes]]. Disposava durant la temporada [[2011]]-[[2012]] d’Escola de Bàsquet i de set equips en competició federada, des de Pre-Mini a Sènior.  I amb una especial atenció cap el futur amb la col·laboració amb les escoles del barri, el CEIP Riu Segre, l’IES Josep Lladanosa i l’Escola La Mitjana, on el bàsquet és l’activitat extraescolar de referència, i on els fills dels antics jugadors/es comencen a seguir el camí i a estimar la samarreta groga i negra.

====2012-2013====
En la actual temporada ([[2012]]-[[2013]]), ha hagut un canvi directiva , que ara està encapçalada per Jordi Mauri com a president; i també ha hagut un canvi en la vessant de la direcció tècnica i esportiva del club, que ha passat a ser coordinada per  Ivan Macarulla . Per tant, el club comença una nova etapa  amb il·lusió, serietat i compromís que ha portat a l’equip Sènior a guanyar la màxima categoria de bàsquet aquí a Catalunya, [[Copa Catalunya de bàsquet masculina]].

==Sènior Copa Catalunya 2012-20213<ref>[http://www.cbpardinyes.com/equips/senior/ ”Plantilla CB Pardinyes Copa Catalunya Masculina 2012-2013′]. CB Pardinyes, 2013.</ref>==
{|
|-
! DORSAL !! NOM !! COGNOMS
|-
| 4 || Marc || Vidal
|-
| 7 || Gerard || Sevillano
|-
| 8 || Sergi || Ruiz
|-
| 9 || Sergi || Villegas
|-
| 10 || Pau || López
|-
| 12 || Ruben || Saiz
|-
| 13 || David || Vallverdú
|-
| 15 || Pol || Domingo
|-
| 18 || Joan Enric || Rivas
|-
| – || Toni || Piñol
|}

==Referències==
{{Referències}}

[[Categoria:Bàsquet]]
[[Categoria:Clubs de bàsquet]]
[[Categoria:Clubs de bàsquet europeus]]
[[Categoria:Clubs de bàsquet catalans]]

 

ENQUESTA: Quina marca és la que utilitzes per treballar?

Johan Thömqvist: Quan la fotografia es fusiona amb l’il·lustració

El món de l’art sempre ha estat un món en el qual moltes de les seves disciplines han anat unides o s’han arribat a solapar. Sense anar més lluny, hi ha molts pintors que han fet els seus primers passos dins del món de la fotografia, o viceversa, igual que d’altres artistes.

Fa no gaire, en un projecte anomenat “Pencil vs Camera” de Ben Heine, en el qual superposava en una fotografia un tros de dibuix realitzat en una fulla de paper amb el fons de la mateixa. En aquest, el concepte és semblat però amb un cert canvi; i és que la il·lustració es produeix després d’estar realitzada la fotografia, la qual cosa podríem catalogar com un “fotomuntatge”, encara que amb tints clars del que cridem “Cartoons”.

L’autor d’aquestes obres es diu Johan Thörnqvist, i una de les seves ocurrències va ser la d’unir fotografies del dia a dia amb la seva gran passió, la il·lustració. Per a això, Johan, realitza les fotografies amb la seu smartphone, i posteriorment realitza tot el treball de postproducció que observeu. Mentre que moltes persones avui dia tracten de posar-li imatges a la seva vida diària a través de Instagram amb fotografies de menjar, cels, plantes etc… Johan usa aquestes imatges per unir el seu dia a dia amb allò que el “veu” en elles més enllà del que veuen els altres.

Un gran treball, que òbviament no és gens nou i en el qual molts fotògrafs i artistes han realitzat durant anys, l’unir en una mateixa imatge fotografia i dibuix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.